QUE ÉS LA MARATÓ PER AL NOSTRE COS??

* Kathrine Switzer primera dona en participar a una marató,Bonton 1967, moment en el que un dels jutges vol fer-la fora, i la resta de corredors ho impedeixen.

Ara que la marató (per lo menys la de València) està tant prop cal fer un repàs global de que és.... Una prova atlètica de resistència amb categoria olímpica que consisteix a córrer una distància de 42.195 metres. Forma part del programa olímpic en la categoria masculina des de 1896, i en 1984 es va incorporar la categoria femenina. A dia d’avui s'ha popularitzat i cada vegada son més i més, suficientment  preparat o no, els que és llacen al bou, per lo que des d'ací intentarem explicar l'impacte que té la marató en el nostre cos, com maximitzar el nostre rendiment en la prova i sobretot com és aconsegueix recuperar d’una manera optima despès d’aquest gran esforç tant físic com psicològics.

EL NOSTRE COS I LA MARATÓ

Mentalment:

Quan parlem en gent que no pràctica el “running” habitualment la raò sol ser sempre la mateixa “Corre és molt avorrit, buuuuf i si ja preparem tirades de 2h, 2,30h...” si saberen ells el nivell de concentració que hi ha que dur al llarg d’una prova com aquesta per a controlar ritme de carrera, xafada efectiva, alimentació i hidratació, control de pulsacions, perquè en el moment que un d’aquest pilar fonamental és trenqui o és descuidi pot portar al atleta a no aconseguir els seus objectius o fins i tot a abandonar sense aplegar a la meta. En la marató, al fil del que succeeix al nostre organisme, la ment segueix un procés natural de desgast que es reflecteix en les diferents etapes o fases emocionals per les quals passem al llarg del temps que estem corrent.

Aquesta agrupació en kilòmetres i estats d’ànim és una classificació orientativa, a més que cadascú som un mon, i que no som maquines a les que programar un ritme, condicions... va a influenciar molt la planificació i l’entrenament dut fins a la marató, condicions ambientals... anem a distingir en 5 etapes diferenciades, aprofitant determinats punts quilomètrics de la marató:

• Eufòria, es perllongarà des d'abans de la carrera fins als primers quilòmetres de la mateixa, cal controlar be els ritmés ja que tot el que és pugui guardar ací, ens valdrà per a la part final.

• Transició, va des dels quilòmetres 8-10 fins la mitja marató km21, aquets han de ser kilòmetres de ritmes controlats i fàcils de dur.

• Incertesa, transcorre fins els kilòmetres 30-31, moments en els que van acabant-se les reserves energètiques i en els que hi ha q dur una molt bona alimentació, moments en que et vindran al cap dubtes de si seràs capaç d’aconseguir el teu objectiu, moments en els que has de tindre clar que si s’ha fet un bon entrenament les coses aniran eixint.

• Sofriment, el sofriment és du al cos al moment que és desideix preparar una prova com aquestes, però a partir del km 30-32 la musculatura comença a patir de veres, aquesta ha d’estar en una hidratació óptima, per a que el transport de nutrients sigui efectiu i no és donen els temuts “calambres musculars”.

• Èxtasi, aquest ens envairà als metres finals, kilòmetres finals si apleguem sencers, un dels punts positius del nou circuit de la Marató de Valencia busca que aquest estat d’ànim ens ajudi ja al km 38, perquè l’aplegada al carrer Colon, porta del mar i encarar el marge del riu fins la meta van a ser un gran final en el que donar el que et quede fins la recta final.

Durant aquestes fases, el nostre estat anímic varia des d'un pol fins a l'oposat (de nord a sud, de blanc a negre), passant d'estar contents, rient, a estar Suplicant perquè arribi el final de la carrera. No obstant açò, aquest estat es pot, si no eliminar, sí almenys mitigar fins a l'extrem d'aconseguir, inclusivament, gaudir dels últims quilòmetres de la Marató. Però per a aconseguir-ho, cal mentalitzar-se de l'existència dels mals moments, marcar-se uns objectius clars, assequibles i la necessitat de superar-los.

Físicament:

Un dels errors més comuns quan la gent ix a córrer, és fer que el cos humà recorregí a obtindre la major part de l'energia dels carbohidrats, en lloc de prendre-ho de les reserves de greix, per la qual cosa principalment es consumeix el glucògen emmagatzemat en el fetge i en els músculs de les cames, i pocs hidrats de la glucosa sanguínia. Pel que, quan el “sucre” s'esgota, el cos es veu forçat a cremar greixos i en realitzar aquest procés s'alliberen uns subproductes anomenats cetones, que causen fatiga.

Que hem de fer per treballar obtenint l’energia del greix, i prolongar el nostre esforç sense caure a la fatiga abans d’hora? Treballar als rodatges sobre el nostre ritme “crema greix” que és aquell que és fa treballar al voltant dels nostres valors 50-60% de la nostra frecuencia cardíaca màxima, i que permet que crear una adaptació del cos a treballar en baixes pulsacions. Si quan s’entrena no és respecta el procés d’adaptació te com a conseqüència el no aconseguir bons ritmes de competició, ja que el teu cos no va a identificar quan s’està entrenant, o quan s’està competint, a més referencies com “hi ha que acabar rebentat  a cada sessió d’entrenament” son totalment contradictòries ja que el cos mai va a tindre opció per assimilar les carregues que li apliquem

COM RECUPERAR-SE DE LA MARATÓ:

Després d'una Marató i dels mesos de treball dedicats a la seua preparació és necessari donar-li un descans al cos, no cal dir que durant el període d’entrenament cal tindre en compte el periodes de recuperació, ja que aquests tenen al menys la mateixa importància que sessió d’entrenament.

Una vegada acabada la marató, amb el resultat que siga; El primer és descansar totalment durant la setmana següent. El nostre organisme necessita recuperar-se de les rotures micro-fibrilars que li haurem provocat, cal reomplir els dipòsits de glucogen, i pressupost el nostre cap ha de desconnectar de l’estrès que suposa 14setmanes de preparació específica per a un objectiu concret.

El següent pas és començar a recuperar tot el to i equilibri muscular perdut durant la Marató. Dedicarem tres setmanes a estirar de forma específica i seriosa, cal realitzar multitud d'abdominals, progressivament és pot anar col·locant treball de força primer amb elàstics, després amb peses, el treball aeròbic deu anar marcat per llargs passejos caminant i la practicar altres esports ( com el ciclisme o la natació ).

En aquest primer mes hi ha temps de posar en ordre les nostres idees i els nous projectes. Cal avaluar la marató que acabem de realitzar i aprendre sempre dels errors i les coses que s’han fet be. Com ja he dit abans aquests són els moments de recuperar-se del desgast psicològic que suposen diversos mesos d'entrenament i competicions. A voltes el cansament psicològic és superior al físic, la qual cosa implica una menor capacitat de sofriment i concentració, que al seu torn redunda en un menor rendiment en la recuperació.

El més important és consolidar la fortalesa psicològica per a començar amb ganes i majors garanties el següent cicle.

Per la meua part sols desitjar que vos vaja tot molt be el pròxim dia 17 de Novembre, i per als que teniu pensat San Sebastià o Castelló... les setmanes següents.

“La marató es una prova en la que és corre 30 kilòmetres amb les cames, 12 més amb el cap i els últims 125m a el cor”