Vitamines
i minerals
Base de
la suplementació esportiva
En el món esportiu és molt habitual el consum de
suplements dietètics, ja siga en forma d'aminoàcids, vitamines, minerals,
antioxidants, etc. L'elecció d'uns o altres productes sovint es basa en l'últim
article que hem llegit en revistes especialitzades, o en el venedor de la tenda
de suplements que ens recomana alguna cosa, o fins i tot en el nostre
entrenador personal.
Però, estem realment prenent
alguna cosa que ens portarà a un millor rendiment esportiu, o estem tirant els
diners i simplement notem el conegut “efecte placebo”? Ens referim a efecte placebo quan parlem dels beneficis que experimenten
els esportistes (en aquest cas en particular) quan estan esperant que es
produïsquen canvis positius en el seu rendiment esportiu.
La quantitat de suplements nutricionals en el
mercat, destinats a esportistes i població general, és innombrable i la
controvèrsia sobre la seua idoneïtat i eficàcia és enorme. Si recorrem a
llibres clàssics com referents al mon de “Nutrició en l'esport,” trobem que
admeten que les deficiències vitamíniques i minerals poden reduir el rendiment,
però que no existeixen proves que la seua aportació per sobre dels requeriments
diaris el millore.
D'altra banda, els defensors de la suplementació,
tant en l'esport, com en població general, suposen que una dieta equilibrada a
voltes és insuficient per a cobrir les necessitats individuals de vitamines i
minerals, doncs molts d'aqueixos nutrients es perden en el procés
d'emmagatzematge i cuinat, o fins i tot afirmen que ja en origen, els aliments
que consumim no són tan rics en nutrients com haurien de, a causa de la
producció intensiva i empobriment de les terres de cultiu. Aquest tipus de
teràpies suposa sempre la individualització del pla de suplementació,
reconeixent les particularitats de cada individu, per la qual cosa seria
difícil extrapolar resultats en grans grups de pacients, doncs cadascun
requeriria un pla de suplementació específic; de la mateixa manera que cadascú
precisa d’un pla específic d’entrenament, nutrició...
També posen l'accent en la diferència entre
deficiència i insuficiència de vitamines i minerals. La deficiència suggeriria
el nivell necessari per a prevenir una malaltia per insuficiència, el nivell
necessari per al funcionament òptim. En açò s'emparen per a defensar les seues
teràpies i la idoneïtat i fins i tot necessitat de suplementació. La base del
pla de suplementació sempre és un complex multinutricional (vitamines i
minerals), ja que els nutrients treballen sinèrgicament (en equip), per la qual
cosa prendre un d'ells de forma individual pot ser inefectiu, i fins i tot
perillós, doncs necessita d'uns altres per al seu funcionament i es poden
produir desequilibris si no es consumeixen conjuntament.
Ara bé, quina és la nostra postura sobre aquest
tema?
El primer de tot, he d'assenyalar la importància
radical que té la dieta com a base d'una salut òptima. Si la nostra dieta no és
la idònia, ja podem prendre'ns el que siga, que no aconseguirem aqueix estat òptim
de salut. El segon, és que la meua experiència em diu que és recomanable
prendre un suplement multinutricional (de vitamines i minerals) de tant en tant, en determinades situacions i sempre i quan no els puga obtindre de l'alimentació diaria (cosa prou factible tenint en conter certs aspecte de la dieta mediterrània). És possible que els efectes quant a la millorança
en el rendiment no és puguen ser mesurats, però millora molt el nivell
d'energia i benestar de l'individu, ja que s'obtenen nivells cel·lulars òptims
de nutrients, i es compensen molts processos bioquímics de l'organisme... per
lo que si ens trobem millor la predisposició per a entrenar, esforçar-se,
rendir va a ser molt més alta.
Dic açò
basant-me en la nostra experiència personal, volem concloure en que si decidim
prendre un multinutrient, hem d'apostar per la qualitat i recórrer a bones
marques, amb una sòlida trajectòria i alts estàndards de qualitat en la
fabricació, embassat i conservació dels seus productes; de la mateixa manera
que deguem assegurar-se d’adquirir-los a centres on ens puga assessorar personal
qualificat. Així ens assegurarem una òptima absorció i utilització dels components; per últim mensionar que si seguim patrons alimentaris com els següents va a ser poc necessari la ingesta de suplementacions extraordinaries.
1- Utilitzar l'oli d'oliva com a principal greix d'addició.
2- Consumir aliments d'origen vegetal en abundància: fruites, verdures,
llegums i fruita seca.
3- El pa i els aliments procedents de cereals (pasta, arròs i especialment
els seus productes integrals) haurien de formar part de l'alimentació diària.
4- Els aliments poc processaments, frescs i de temporada són els més
adequats.
5- Consumir diàriament productes làctics, principalment iogurt i formatges..
6- La carn roja s'hauria de consumir amb moderació i si pot ser com a part
de guisats i altres receptes.
7- Consumir peix en abundància i ous amb moderació.
8- La fruita fresca ha de estar a la nostra dieta totes les dies.
9- L'aigua és la beguda per excel·lència en el Mediterrani; la ingesta de
al menys 2L al llarg del dia ha de convertir-se en un hàbit.
10- Realitzar activitat física tots els dies, ja que és tan important com
menjar adequadament.
Una vegada més GRACIEs, gracies per seguir aquest blog, i per a qualsevol dubte que us puga sorgir no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres.
*Es coneix com a ajudes ergogéniques, qualsevol
tipus d'intervenció (mecànica, fisiològica, farmacològica o nutricional)
realitzada sobre l'esportista amb la finalitat de millorar el rendiment
esportiu.