ESPORT VS CRISI

Que generalment no estem passant per una bona no és res nou. Que els de dalt estan apretant cada vegada més  i estan adoptant mesures que, sens dubte, reflecteixen l'estat de desesperació en el qual viu el país mentre l'atur arriba a nivells insospitats ja no ens llama l’atenció. Moltes persones es fiquen al llit cada nit preocupades per si demà aconseguiran un treball del que siga o per si continuaran mantenint el que tenen, per si podran seguir pagant la seua hipoteca o per quant temps podran seguir cobrant l'atur. Al mateix temps, molts empresaris viuen amb la pressió de mantenir els seus negocis, d'enginyar-li-les per a poder pagar als seus empleats i d'intentar tirar endavant sense haver d'acomiadar a gent, proveïdors,  clients...

Però pesi a tot açò, cal interpretar la situació d’un altra manera, perquè no poden ser aquests moments d'incertesa els que ens poden espentar cap a nous reptes?, a reorientar una carrera professional cap al que sempre vam voler o a trobar noves oportunitats que no es veien en èpoques de bonança. I és cert, però sembla que s'ha apoderat de nosaltres un clima d'intranquil·litat i pessimisme que ens obliga a acatxar el cap i a mirar solament al sòl, sense permetre'ns alçar la vista cap a avant i apreciar el bé que tenim davant, siga molt o poc. A aquest punt és on està entrant o deu d’entrar en joc l’esport i l’exercici físic

L'esport, o la practica d’exercici físic al gimnàs, a l’aire lliure pot ajudar a alliberar-nos d'aqueix pessimisme, a alçar el cap, a descarregar l'ansietat i a veure les noves oportunitats. Molta gent ja està canalitzant el seu pessimisme i desànim amb el running, el trailrunning...o simplement eixint a caminar, i és que és impressionant el augment de participants que hem trobat aquest estiu a les “voltes populars” dels pobles. Per a la gent ha de resultar tan fàcil com pillar unes esportives i eixir al carrer a moure’s (dins de certs paràmetres que hem de tenir en compte); el córrer està considerat com un “esport barat” que podem realitzar tothom que pot ser no és pot permetre pagar un gimnàs, però si unes esportives i eixir a córrer encara que siga pels carrers del poble; la roba tècnica, el pulsòmetre... ja vindran, però OJO!!

I quines son les raons que fan que l’esport ens ajudi en el nostre estat d’ànim??

Son molts els estudis que avalen el fet que l’exercici físic és responsable en part de crear grans concentracions de serotonina als nuclis cerebrals, precursor de la dopamina (hormona de la felicitat).

 Ens aporta distracció, i desconnexió sobre els nostres problemes i preocupacions diàries, per lo que al mateix temps disminueix símptomes d’estat patològics d’ansietat (trastorns per ansietat, fòbies, obsessions...)

Ens ajuda a establir relacions socials amb gent que coneguem de compartir entrenaments, sessions al gimnàs, poliesportiu...

La practica d’exercici físic intervé a la prevenció, control i abandó de comportaments perjudicials per a la nostra salut, com l’alcoholisme, tabac, o drogoaddicció. A més de ajudar a crear a la nostra vida hàbits saludables, optimisme, compromís i perseverança per aconseguir els objectius marcats.

La segona clau és la constància. Com deia, a l'hora de la veritat, tots trobem excuses per a no fer exercici: la falta de temps, el fred, el cansament... El truc està a enganyar al cos i practicar de forma continuada. Fent exercici dues o tres vegades per setmana s'aconsegueix que, després de solament un parell de mesos, siga el propi cos el que t'ho demane, creant una addicció com si d'una droga es tractarà. Una droga sana.

Fent exercici dues o tres vegades per setmana s'aconsegueix que, després de solament un parell de mesos, siga el propi cos el que t'ho demane, creant una addicció com si d'una droga es tractarà. Una droga sana

No és necessari estar molt temps cada dia, però si és important la intensitat de l'exercici. És millor esforçar-nos durant vint minuts que estar una hora a mig gas. Hem d'aconseguir donar el màxim a cada moment perquè el cos ens demane més i siga ell el que ens *desperece i ens obligue a continuar.

En el meu cas va ser córrer. Vaig començar amb un amic quan tenia 28 anys i com a molts, em va costar, però en pocs mesos era un més dels addictes i a dia d'avui no puc deixar-ho. Em marque metes personals que em servisquen de motivació o participe en carreres que m'estimulen a millorar la meua marca. Però el realment important és que m'ajuda a trobar-me millor, a ser més dinàmic, a buidar la ment i trobar-me amb més forces.

Però a més dels beneficis físics i mentals que té el fer exercici, la pràctica esportiva ens ofereix una sèrie de valors que són d'una gran utilitat en qualsevol àmbit de la vida. Ens inculca el valor de la constància, l'esforç, el sacrifici i la superació personal, virtuts que aplicades al nostre dia a dia ens ajudaran a portar millor aquests durs moments que ens han tocat viure.

Ens trobem immersos en una crisi que ens exigeix majors esforços, que ens porta més pressions, ens produeix més estrès, més preocupacions, i la millor forma de les quals d'afrontar-los amb ànim i entusiasme està en l'esport. És un petit canvi, aparentment sense importància, però l'esport pot tenir un efecte definitiu en les nostres vides. Pot ajudar-nos a *sobrellevar aquesta crisi i a superar-la amb èxit.

Així que ja saps, no és el moment de quedar-se a casa lamentant-se o en calfaments de cap per lo que ens esta fent passant malts moments econòmics, per la nostra part no ha de quedar, així que ja saps on tens un pilar més on agafar-te.

Per a qualsevol consulta no dubteu en ficar-se en contacte amb nosaltres a bomboipreparaciofisica@yahoo.es