QUE ÉS LA MARATÓ PER AL NOSTRE COS??
* Kathrine Switzer
primera dona en participar a una marató,Bonton
1967, moment en el que un dels jutges vol fer-la fora, i la resta de
corredors ho impedeixen.
Ara que la marató (per lo menys la de València) està tant prop cal fer
un repàs global de que és.... Una prova atlètica de resistència amb categoria
olímpica que consisteix a córrer una distància de 42.195 metres. Forma part del
programa olímpic en la categoria masculina des de 1896, i en 1984 es va
incorporar la categoria femenina. A dia d’avui s'ha popularitzat i cada vegada
son més i més, suficientment preparat o
no, els que és llacen al bou, per lo que des d'ací intentarem explicar
l'impacte que té la marató en el nostre cos, com maximitzar el nostre rendiment
en la prova i sobretot com és aconsegueix recuperar d’una manera optima despès
d’aquest gran esforç tant físic com psicològics.
EL NOSTRE COS I LA MARATÓ
Mentalment:
Quan parlem en gent que no pràctica el “running” habitualment la raò
sol ser sempre la mateixa “Corre és molt avorrit, buuuuf i si ja preparem
tirades de 2h, 2,30h...” si saberen ells el nivell de concentració que hi ha
que dur al llarg d’una prova com aquesta per a controlar ritme de carrera,
xafada efectiva, alimentació i hidratació, control de pulsacions, perquè en el
moment que un d’aquest pilar fonamental és trenqui o és descuidi pot portar al
atleta a no aconseguir els seus objectius o fins i tot a abandonar sense
aplegar a la meta. En la marató, al fil del que succeeix al nostre organisme,
la ment segueix un procés natural de desgast que es reflecteix en les diferents
etapes o fases emocionals per les quals passem al llarg del temps que estem corrent.
Aquesta agrupació en kilòmetres i estats d’ànim és una classificació
orientativa, a més que cadascú som un mon, i que no som maquines a les que
programar un ritme, condicions... va a influenciar molt la planificació i
l’entrenament dut fins a la marató, condicions ambientals... anem a distingir
en 5 etapes diferenciades, aprofitant determinats punts quilomètrics de la
marató:
• Eufòria, es perllongarà des d'abans de la carrera fins als primers
quilòmetres de la mateixa, cal controlar be els ritmés ja que tot el que és
pugui guardar ací, ens valdrà per a la part final.
• Transició, va des dels quilòmetres 8-10 fins la mitja marató km21,
aquets han de ser kilòmetres de ritmes controlats i fàcils de dur.
• Incertesa, transcorre fins els kilòmetres 30-31, moments en els que
van acabant-se les reserves energètiques i en els que hi ha q dur una molt bona
alimentació, moments en que et vindran al cap dubtes de si seràs capaç
d’aconseguir el teu objectiu, moments en els que has de tindre clar que si s’ha
fet un bon entrenament les coses aniran eixint.
• Sofriment, el sofriment és du al cos al moment que és desideix
preparar una prova com aquestes, però a partir del km 30-32 la musculatura
comença a patir de veres, aquesta ha d’estar en una hidratació óptima, per a
que el transport de nutrients sigui efectiu i no és donen els temuts “calambres
musculars”.
• Èxtasi, aquest ens envairà als metres finals, kilòmetres finals si
apleguem sencers, un dels punts positius del nou circuit de la Marató de Valencia
busca que aquest estat d’ànim ens ajudi ja al km 38, perquè l’aplegada al
carrer Colon, porta del mar i encarar el marge del riu fins la meta van a ser
un gran final en el que donar el que et quede fins la recta final.
Durant aquestes fases, el nostre estat anímic varia des d'un pol fins
a l'oposat (de nord a sud, de blanc a negre), passant d'estar contents, rient,
a estar Suplicant perquè arribi el final de la carrera. No obstant açò, aquest
estat es pot, si no eliminar, sí almenys mitigar fins a l'extrem d'aconseguir,
inclusivament, gaudir dels últims quilòmetres de la Marató. Però per a
aconseguir-ho, cal mentalitzar-se de l'existència dels mals moments, marcar-se
uns objectius clars, assequibles i la necessitat de superar-los.
Físicament:
Un dels errors més comuns quan la gent ix a córrer, és fer que el cos
humà recorregí a obtindre la major part de l'energia dels carbohidrats, en lloc
de prendre-ho de les reserves de greix, per la qual cosa principalment es
consumeix el glucògen emmagatzemat en el fetge i en els músculs de les cames, i
pocs hidrats de la glucosa sanguínia. Pel que, quan el “sucre” s'esgota, el cos
es veu forçat a cremar greixos i en realitzar aquest procés s'alliberen uns
subproductes anomenats cetones, que causen fatiga.
Que hem de fer per treballar obtenint l’energia del greix, i prolongar
el nostre esforç sense caure a la fatiga abans d’hora? Treballar als rodatges
sobre el nostre ritme “crema greix” que és aquell que és fa treballar al
voltant dels nostres valors 50-60% de la nostra frecuencia cardíaca màxima, i
que permet que crear una adaptació del cos a treballar en baixes pulsacions. Si
quan s’entrena no és respecta el procés d’adaptació te com a conseqüència el no
aconseguir bons ritmes de competició, ja que el teu cos no va a identificar
quan s’està entrenant, o quan s’està competint, a més referencies com “hi ha
que acabar rebentat a cada sessió
d’entrenament” son totalment contradictòries ja que el cos mai va a tindre
opció per assimilar les carregues que li apliquem
COM RECUPERAR-SE DE LA MARATÓ:
Després d'una Marató i dels mesos de treball dedicats a la seua
preparació és necessari donar-li un descans al cos, no cal dir que durant el
període d’entrenament cal tindre en compte el periodes de recuperació, ja que
aquests tenen al menys la mateixa importància que sessió d’entrenament.
Una vegada acabada la marató, amb el resultat que siga; El primer és
descansar totalment durant la setmana següent. El nostre organisme necessita
recuperar-se de les rotures micro-fibrilars que li haurem provocat, cal
reomplir els dipòsits de glucogen, i pressupost el nostre cap ha de
desconnectar de l’estrès que suposa 14setmanes de preparació específica per a
un objectiu concret.
El següent pas és començar a recuperar tot el to i equilibri muscular
perdut durant la Marató. Dedicarem tres setmanes a estirar de forma específica
i seriosa, cal realitzar multitud d'abdominals, progressivament és pot anar
col·locant treball de força primer amb elàstics, després amb peses, el treball
aeròbic deu anar marcat per llargs passejos caminant i la practicar altres
esports ( com el ciclisme o la natació ).
En aquest primer mes hi ha temps de posar en ordre les nostres idees i
els nous projectes. Cal avaluar la marató que acabem de realitzar i aprendre sempre
dels errors i les coses que s’han fet be. Com ja he dit abans aquests són els
moments de recuperar-se del desgast psicològic que suposen diversos mesos
d'entrenament i competicions. A voltes el cansament psicològic és superior al
físic, la qual cosa implica una menor capacitat de sofriment i concentració,
que al seu torn redunda en un menor rendiment en la recuperació.
El més important és consolidar la fortalesa psicològica per a començar
amb ganes i majors garanties el següent cicle.
Per la meua part sols desitjar que vos vaja tot molt be el pròxim dia
17 de Novembre, i per als que teniu pensat San Sebastià o Castelló... les
setmanes següents.
“La marató es una prova en la que és corre 30 kilòmetres amb les
cames, 12 més amb el cap i els últims 125m a el cor”
