PREPARACIÓN FÍSICA

Tienes un objetivo en tu mente...
- Preparación física para oposiciones, pruebas deportivas...
- Ponerte en forma
- Quieres empezar a correr
- Bajar peso..

Ponte en contacto con nosotros, y estudiaremos posibles servicios sin compromiso alguno.



dimecres, 13 de novembre del 2013


10 NORMAS ALIMENTARÍAS PARA LARGA DISTANCIA


Los deportistas tienen por costumbre comer y beber muy bien habitualmente, pero el día de la competición (o la noche anterior), hacerlo mal, puede arruinar tus expectativas de marcas. Por eso, y porque después de haberte cuidado correctamente durante varias semanas y haber destinado mucho de tu tiempo a la preparación física y mental, hay que tener en cuenta aspectos alimentarios para que no tires todo "a perder" en el último suspiro; a continuación te hemos preparado diez consejos generales para que te alimentes bien antes de una competición larga:

1 - Nunca salgas a correr con el estómago lleno.
Aunque cada cual es un mundo y puede tener digestiones más o menos fáciles, deja pasar al menos dos horas después de la comida más importante, generalmente el desayuno.

2 - Evita probar alimentos nuevos antes de una carrera.
Esta regla tan obvia es el fallo más común entre los maratonianos. Te puede echar por la borda los meses de llevar entrenamiento por hechos como desayunar abundantemente, y alimentos a los que no estamos acostumbrados, si se debe de hacer una carga de hidratos en los desayuno antes de una prueba tan exigente como esta; pero hace falta testear la digestión de estos durante los entrenamientos más largos.

3 - Hidrátate un poco, después hidratate un poco más, y para finalizar hidratate más.
Uno de los primeros síntomas de deshidratación es la falta de energía. No te separes de tu botella de agua durante los días y horas antes de competir. Es tan importante hidratarse como alimentarse bien. Una referencia proporcionada puede ser unos 2L de agua + ½ litro de una bebida isotónica a lo largo del día y siempre fuera de las comidas. (durante la semana previa a la competición)

4 - Come carbohidratos equilibrados.
Necesitas aumentar las reservas de energía con carbohidratos, pero sin pasarse. Hay que controlar durante el periodo de carga qué cantidad de hidratos ingerimos; alrededor de unos 100gr en seco sería la cantidad adecuada, durante los 4días previos a la competición hay que sumar los 100gr de hidratos a nuestra dieta equilibrada durante la comida y cenar.

5 - Procura evitar sensaciones de hambre o debilidad.
Muchas personas corredoras están obsesionadas con no ganar un gramo de peso en la báscula, por lo cual comen el justo para sobrevivir. Antes de una carrera es necesario llenar los depósitos, no importa que ganas un kilo, porque lo vas a perder cuando te pones a correr.

6 - Cuida tu flora intestinal.
La mejor manera de disfrutar de una buena digestión es tener una flora intestinal equilibrada que se encarga de asimilar nutrientes, fabricar vitaminas y acabar de digerir algunos alimentos. Para conseguirlo, toma dos o tres yogures naturales y sin azúcar cada día.

7 - No te obsesionas con la comida.
Tu alimentación no es diferente a la del resto de tu familia, todos tienen que seguir una dieta sana para vivir mejor. Si en tu casa se sigue la dieta mediterránea, rica en frutas, cereales integrales, verduras, legumbres, frutos secos, aceite de oliva, pescados y carne con moderación, no te faltará de nada para entrenar.

8 - Evita los alimentos azucarados.
Aunque las personas corredoras pueden llegar a gastar hasta 1000 calorías en 1h de rodaje, no tienen que abusar de los alimentos dulces como caramelos, chocolates, azúcar blanco, dulces, y resto de suplementos con azúcares sencillos como fructosa o glucosa. Las grandes cantidades de azúcares concentrados retrasan la digestión y pueden provocar diarreas, calambres o náuseas. Uno de los problemas habituales de estos “azúcares energéticos” es la hipoglucemia o bajón de azúcar en sangre que produce los mismos síntomas de falta de energía que una “pájara”, en el argot ciclista.

9 - Disfruta con la comida.
Si no te gusta la pasta, no te obligues a comer un plato para conseguir carbohidratos. Cada vez hay más estudios que demuestran que el gusto y el olfato intervienen activamente en el proceso digestivo, por lo cual asimilamos mejor los alimentos que nos gustan. Alternativas para obtener hidratos siempre tenemos, y podemos para recurrir a patata, boniato, calabaza, arroz... tanto cocidos, asados o  cocinados al vapor.

10 - Varía tu dieta.
Por norma general los deportistas somos un poco cabezones y aburridos con nuestras comidas. La única forma de conseguir una buena alimentación está a comer de todo con inteligencia. Por muchos macarrones que comas no vas a conseguir correr más, si tienes carencias de vitaminas o minerales porque no comes frutas, carnes, pescados u otros alimentos.

LA ÚLTIMA CENA
La cena del día antes es muy importante para hacer una buena carrera, tiene que ser rica en carbohidratos y el arroz o la pasta con salsas ligeras son buenas opciones, especialmente si vas a hacer más de 10 km.
Pero esto, no es una excusa para comer sin moderación, come tranquilamente, sin prisas, para evitar pasar una mala noche por problemas digestivos y los nervios pre-competitivos.

Si hay que madrugar para desplazarse hacia la competición, intentar cenar al menos 2h antes de acostarse; si ponemos como ejemplo el maratón de Valencia, competición que comienza a las 9:00h y tienes que levantarte sobre las 6 o 6,30h; un buen patrón alimentario para la noche previa sería el siguiente.

          - 19:00h cenar un plato de pasta o arroz con aceite   y sal, una pieza de pescado o carne blanca (pollo, pavo, merluza....)
        - 21:00h una infusión (sin excitantes...) o un vaso de leche desnatada con un poco de cacao en polvo.
        - 22:00h a la cama, relajándote si hace falta con un libro para ir cogiendo el sueño sin tener en cuenta  que el día siguiente toca competir.



dimecres, 6 de novembre del 2013


QUE ÉS LA MARATÓ PER AL NOSTRE COS??

* Kathrine Switzer primera dona en participar a una marató,Bonton 1967, moment en el que un dels jutges vol fer-la fora, i la resta de corredors ho impedeixen.

Ara que la marató (per lo menys la de València) està tant prop cal fer un repàs global de que és.... Una prova atlètica de resistència amb categoria olímpica que consisteix a córrer una distància de 42.195 metres. Forma part del programa olímpic en la categoria masculina des de 1896, i en 1984 es va incorporar la categoria femenina. A dia d’avui s'ha popularitzat i cada vegada son més i més, suficientment  preparat o no, els que és llacen al bou, per lo que des d'ací intentarem explicar l'impacte que té la marató en el nostre cos, com maximitzar el nostre rendiment en la prova i sobretot com és aconsegueix recuperar d’una manera optima despès d’aquest gran esforç tant físic com psicològics.

EL NOSTRE COS I LA MARATÓ

Mentalment:
Quan parlem en gent que no pràctica el “running” habitualment la raò sol ser sempre la mateixa “Corre és molt avorrit, buuuuf i si ja preparem tirades de 2h, 2,30h...” si saberen ells el nivell de concentració que hi ha que dur al llarg d’una prova com aquesta per a controlar ritme de carrera, xafada efectiva, alimentació i hidratació, control de pulsacions, perquè en el moment que un d’aquest pilar fonamental és trenqui o és descuidi pot portar al atleta a no aconseguir els seus objectius o fins i tot a abandonar sense aplegar a la meta. En la marató, al fil del que succeeix al nostre organisme, la ment segueix un procés natural de desgast que es reflecteix en les diferents etapes o fases emocionals per les quals passem al llarg del temps que estem corrent.

Aquesta agrupació en kilòmetres i estats d’ànim és una classificació orientativa, a més que cadascú som un mon, i que no som maquines a les que programar un ritme, condicions... va a influenciar molt la planificació i l’entrenament dut fins a la marató, condicions ambientals... anem a distingir en 5 etapes diferenciades, aprofitant determinats punts quilomètrics de la marató:

• Eufòria, es perllongarà des d'abans de la carrera fins als primers quilòmetres de la mateixa, cal controlar be els ritmés ja que tot el que és pugui guardar ací, ens valdrà per a la part final.
• Transició, va des dels quilòmetres 8-10 fins la mitja marató km21, aquets han de ser kilòmetres de ritmes controlats i fàcils de dur.
• Incertesa, transcorre fins els kilòmetres 30-31, moments en els que van acabant-se les reserves energètiques i en els que hi ha q dur una molt bona alimentació, moments en que et vindran al cap dubtes de si seràs capaç d’aconseguir el teu objectiu, moments en els que has de tindre clar que si s’ha fet un bon entrenament les coses aniran eixint.
• Sofriment, el sofriment és du al cos al moment que és desideix preparar una prova com aquestes, però a partir del km 30-32 la musculatura comença a patir de veres, aquesta ha d’estar en una hidratació óptima, per a que el transport de nutrients sigui efectiu i no és donen els temuts “calambres musculars”.
• Èxtasi, aquest ens envairà als metres finals, kilòmetres finals si apleguem sencers, un dels punts positius del nou circuit de la Marató de Valencia busca que aquest estat d’ànim ens ajudi ja al km 38, perquè l’aplegada al carrer Colon, porta del mar i encarar el marge del riu fins la meta van a ser un gran final en el que donar el que et quede fins la recta final.

Durant aquestes fases, el nostre estat anímic varia des d'un pol fins a l'oposat (de nord a sud, de blanc a negre), passant d'estar contents, rient, a estar Suplicant perquè arribi el final de la carrera. No obstant açò, aquest estat es pot, si no eliminar, sí almenys mitigar fins a l'extrem d'aconseguir, inclusivament, gaudir dels últims quilòmetres de la Marató. Però per a aconseguir-ho, cal mentalitzar-se de l'existència dels mals moments, marcar-se uns objectius clars, assequibles i la necessitat de superar-los.

Físicament:
Un dels errors més comuns quan la gent ix a córrer, és fer que el cos humà recorregí a obtindre la major part de l'energia dels carbohidrats, en lloc de prendre-ho de les reserves de greix, per la qual cosa principalment es consumeix el glucògen emmagatzemat en el fetge i en els músculs de les cames, i pocs hidrats de la glucosa sanguínia. Pel que, quan el “sucre” s'esgota, el cos es veu forçat a cremar greixos i en realitzar aquest procés s'alliberen uns subproductes anomenats cetones, que causen fatiga.

Que hem de fer per treballar obtenint l’energia del greix, i prolongar el nostre esforç sense caure a la fatiga abans d’hora? Treballar als rodatges sobre el nostre ritme “crema greix” que és aquell que és fa treballar al voltant dels nostres valors 50-60% de la nostra frecuencia cardíaca màxima, i que permet que crear una adaptació del cos a treballar en baixes pulsacions. Si quan s’entrena no és respecta el procés d’adaptació te com a conseqüència el no aconseguir bons ritmes de competició, ja que el teu cos no va a identificar quan s’està entrenant, o quan s’està competint, a més referencies com “hi ha que acabar rebentat  a cada sessió d’entrenament” son totalment contradictòries ja que el cos mai va a tindre opció per assimilar les carregues que li apliquem

COM RECUPERAR-SE DE LA MARATÓ:
Després d'una Marató i dels mesos de treball dedicats a la seua preparació és necessari donar-li un descans al cos, no cal dir que durant el període d’entrenament cal tindre en compte el periodes de recuperació, ja que aquests tenen al menys la mateixa importància que sessió d’entrenament.

Una vegada acabada la marató, amb el resultat que siga; El primer és descansar totalment durant la setmana següent. El nostre organisme necessita recuperar-se de les rotures micro-fibrilars que li haurem provocat, cal reomplir els dipòsits de glucogen, i pressupost el nostre cap ha de desconnectar de l’estrès que suposa 14setmanes de preparació específica per a un objectiu concret.

El següent pas és començar a recuperar tot el to i equilibri muscular perdut durant la Marató. Dedicarem tres setmanes a estirar de forma específica i seriosa, cal realitzar multitud d'abdominals, progressivament és pot anar col·locant treball de força primer amb elàstics, després amb peses, el treball aeròbic deu anar marcat per llargs passejos caminant i la practicar altres esports ( com el ciclisme o la natació ).

En aquest primer mes hi ha temps de posar en ordre les nostres idees i els nous projectes. Cal avaluar la marató que acabem de realitzar i aprendre sempre dels errors i les coses que s’han fet be. Com ja he dit abans aquests són els moments de recuperar-se del desgast psicològic que suposen diversos mesos d'entrenament i competicions. A voltes el cansament psicològic és superior al físic, la qual cosa implica una menor capacitat de sofriment i concentració, que al seu torn redunda en un menor rendiment en la recuperació.

El més important és consolidar la fortalesa psicològica per a començar amb ganes i majors garanties el següent cicle.

Per la meua part sols desitjar que vos vaja tot molt be el pròxim dia 17 de Novembre, i per als que teniu pensat San Sebastià o Castelló... les setmanes següents.

“La marató es una prova en la que és corre 30 kilòmetres amb les cames, 12 més amb el cap i els últims 125m a el cor”

dimarts, 29 d’octubre del 2013


La mitja marató en menys de 2hores


Quan la paraula “marató” entra en joc, la cosa es complica… encara que venja acompanyada de “mitja” just davant. Ja la setmana passada vos feia aplegar paràmetres i consells per superar per primera vegada la distancia de 21km; aquesta anem a parlar de marcar-se, a més un repte al crono, un repte que entenem assequible per a gent que ja du cert temps correguent, que s’ha decidit a atacar la mitja...

Antes que res i seguint amb l’anterior article relacionat amb el tema, hi ha que definir que és la mitja marató, i és que si tenim clara la distancia, el que no és te molt clar és com va a funcionar el nostre organisme en un esforç continu de quasi dos hores, i és que si encara que és tingui un bon control sobre les pulsacions durant tota la carrera, s’ha de tindre en conter que les reserves d’energia van a anar esgotant-se amb el transcurs de la prova.

De que parlem? 
La deshidratació del cos en un esforç de tant de temps porta a falta de sals minerals als músculs; fet que tant sols amb la ingesta d’aigua va a ser prou complicat de suplir, és per açò que els corredors a aquestes distancies fan us dels “gels” compostos per glucosa, aminoàcids (alguns d’ells) sodi, magnesi i inclús cafeïna...   si el nostre objectiu no és el de portar el nostre cos a un esforç  alt en intensitat no cal recórrer a aquests... ja que amb recursos més senzills i fàcils de digerir com podria ser uns 200ml de beguda isotònica cada 5km i  ingerir  un parell de dàtils als kilòmetres 6,12 i 18 anem a tindre suficient energia, i aliment al cos com per aconseguir el nostre objectiu.

 Si l’altre dia vos animava a que és preparareu de forma progressiva sense tindre en compte el ritme de carrera... per a aquest objectiu sub 2:00h si que hi ha que tindre en compte que el ritme més lent que anem a poder dur de mitja durant aquests 21,095km és de 05’41” per kilòmetre...si volem saber si estem apunt, o a encara estem a hora d’aplegar a la pròxima mitja marató i afrontar un pla d’entrenament en garanties d’assimilar certes carregues, un bon test de partida és el següent:

- Escalfament, 20min de trot molt suau més mobilitat articular.
- Test; 5km entre 27 i 28min  (aprox 5’25” / 5’30” per km)

* aquets no és un test q t’asegure aconseguir l’objectiu marcat, però és un bon punt de partida per seguir una progressió i un punt de referencia

Per a la gent que porteu un temps corrent entre 3 i 4 dies a la setmana el vostre organisme haurà experimentat diversos canvis importants a nivell fisiològic i metabòlic que hauran aconseguit que diversos sistemes s'hagen adaptat aconseguint una major resistència i optimització del consum d'energia. L'estructura múscul-esquelètic també s'haurà enfortit prou com per a suportar la successió d'impactes que ocorreran al llarg d'una Mitja Marató; però no hi ha que descuidar en cap cas aspectes com:

 -Abans de preparar cap prova d’aquestes, cal descartar possibles problemes mèdics, molt recomanable les proves d’esforç, però el primer pas un anàlisis de sang, pot alertar de possibles malalties.

 -La idea de que després de cada entrenament tenim que estar esgotats, amb agulletes, dolors musculars i que tenim que acabar al nostre 110% ha de desaparèixer de la nostra ment, ja que una bon entrenament és composa de la suma de carregues continues i equilibrades, que et permeten entrenar un dia d’arrere del altre, i amb un equilibri amb els processos de recuperació

 -Si per la raó que siga no és pot entrenar qualsevol dia,  no intentem recuperar-ho, sinó que el pla segueix igual, amb els seus dies de carrega i de descans com estava planificat.

 -Si entre mig d’aquest pla tenim un altra competició de menor distancia, aquesta pot ser un bon test per mesurar la nostra progressió, però sense oblidar que l’objectiu principal és la mitja marató, i que la setmana següent cal eixir a entrenar.

 -Abans i després de cada sessió d’entrenament cal tindre molt en compte el aspecte de l’escalfament i la tornada a la calma amb els exercicis de flexibilitat i tonificació abdominal.

 -Una dieta saludable, una bona hidratació i descartar aspectes nocius per a la salut com poden ser alcohol i tabac  van a tindre una repercussió bestial en la nostra progressió.

Be, ací teniu uns quants recursos més per superar els vostres reptes personals, i ja sabeu per a qualsevol dubte o qüestió no dubteu en posar-se en contacte amb nosaltres al email: bomboipreparaciófisica@yahoo.es

Gracies