PREPARACIÓN FÍSICA

Tienes un objetivo en tu mente...
- Preparación física para oposiciones, pruebas deportivas...
- Ponerte en forma
- Quieres empezar a correr
- Bajar peso..

Ponte en contacto con nosotros, y estudiaremos posibles servicios sin compromiso alguno.



dijous, 24 de gener del 2013


POSAR-SE A CORRER...



El nostre objectiu és aconsellar sobre tots els temes i dubtes que poden interessar al corredor debutant, primerenc..., així com, oferir orientacions sobre l'entrenament. Tots aquells que ens considerem corredors populars, sabem que la pràctica de la carrera es converteix en una filosofia de vida que ens ha d'aportar grans beneficis per a la nostra salut física i mental. Per tant, el primer consell és que tinguen com a principal objectiu l'arribar a ser el que podríem denominar com a “corredors a llarg termini”, anteposant la salut i el benestar sobre les marques; aquestes, sens dubte, arribaran amb el temps i de gens serveix obsessionar-se amb elles, ja que tindrà un efecte negatiu.

Córrer ens ha d'aportar una àmplia gamma de beneficis, a part de la salut pròpiament aquesta, com el coneixement del funcionament del nostre cos i de la nostra ment. A més, malgrat tractar-se d'un esport clarament individual, sempre trobarem gent amb qui compartir els nostres entrenaments i carreres per a entaular estretes amistats unides per una afició comuna.

Hem d'aconseguir crear un corredor, construint a nivell fisiològic un sistema cardiorrespiratori el més eficaç possible, és a dir, un gran motor. A més, hem d'aconseguir uns músculs i tendons forts i eficaços, un gran xassís. Açò només ho aconseguirem amb temps i paciència, recordant que açò és una carrera de fons i de res serveix voler fer les coses de pressa, córrer ràpid sense estar preparat, ja que sens dubte la millora serà molt limitada.

El primer que cal recomanar a una persona que vulga començar a córrer és que es realitzara una revisió mèdica mèdica el més complet possible, per a descartar qualsevol anomalia que es poguera manifestar amb la pràctica de la carrera. Aquest haurà d'incloure,  i si pot ser, una prova d'esforç amb electrocardiograma, presa de tensió. Un estudi de la trepitjada pot ser interessant per a prevenir possibles problemes de lesions, ajudar a triar quin és el calçat adequat.

En segon lloc, l'adopció d'hàbits saludables ha de ser el complement obligatori del nostre entrenament. Què entenem per hàbits saludables? Per descomptat no fumar, la cura de l'alimentació, el respecte de les hores de somni i el descans en general, la moderació en certs costums com la ingesta d'alcohol, etc.

No oblidem la importància del material, com diem abans la bona elecció de les sabatilles pot ser determinant, ja que seran el nostre contacte directe amb l'agressiu sòl. I de l'elecció idònia d'aquestes pot dependre que apareguen les tan temudes lesions. Afortunadament disposem en el mercat d'una amplísima gamma de bones sabatilles de diferents marques, així com de professionals que ens poden aconsellar en la nostra elecció. No dubteu a acudir a un d'ells, per molt que ens gastem en unes sabatilles, si ens van bé ens compensaran amb escreix. La resta dels complements ja siga roba (samarreta, pantalons, mitjons, etc.) dependrà dels gustos de cadascun. Però si voleu un consell, utilitzeu els nous teixits que aporten un indubtable confort que, a la llarga, és beneficiós... al cap i a la fi, l'atletisme és un esport barat. Un element que, amb el temps, s'ha de convertir en un inseparable company, és el pulsómetre, que ens ajudarà a entrenar més racionalment.

Quant a l'entrenament pròpiament dit, el primer és construir l'edifici des de la base com abans he indicat: formar un corredor. Açò només ho aconseguirem començant amb la carrera lenta, o aeròbica; no hem de complicar-nos la vida amb altres sofisticacions, començar corrent a poc a poc més o menys temps. Depenent de la nostra base, però a poc a poc.

Fins i tot si és necessari, començar caminant, combinant el córrer amb el caminar. Podria parlar-vos de molts casos de corredors que eren incapaços de donar més d'una volta a una pista d'atletisme corrent (400 m) i, amb paciència i temps, han aconseguit acabar corrent una marató.

Alguna cosa al que hem de donar molta importància és als exercicis complementaris a la carrera, ja siguen d'enfortiment dels diferents músculs del cos –tant dels fonamentals per a la carrera com dels quals no ho són–, així com dels exercicis de flexibilitat. L'objectiu essencial d'aquest treball serà augmentar la força d'aquests músculs per a millorar la seua eficàcia, i, la qual cosa és molt important, per a prevenir lesions, i allargar al màxim la nostra vida com a atleta.


Pla mensual:
Per a anar obrint boca de tanta gent que està començant o te al cap començar a correr, us proposem un pla de treball que inclou les dues primeres setmanes 3 dies de treball i les dos següents 4 dies de treball. Només realitzarem carrera contínua suau. Aquesta serà a ritme còmode, fins i tot si el vostre nivell és massa baix no us ha d'importar introduir trams caminat ràpid. Amb aquest ritme hauríem de poder mantenir una conversa i les respiracions no han de ser excessivament intenses. Quan aplegues al final d’aquestes quatre setmanes podràs començar a apreciar canvis a la teua manera de córrer, al teu humor, tonicitat muscular... senyals de que açò va en marxa... ara sols cal no precipitar-se i anar pas a pas.

dijous, 10 de gener del 2013


El descans te molt a vore



Voler assimilar les càrregues dels entrenaments, incrementar les intensitats i el nombre de kilòmetres; pretendre augmentar el rendiment en l'entrenament, el progrés en la teua condició física, para el cronòmetre més prompte,  una millor adaptació de l'organisme a l'exercici, la recuperació dels sistemes metabòlics, fisiològics i biològics, i durant el son, la segregació de  l’ Hormona del creixement... tot açò sense un adequat descans no és possible tota aquesta quantitat d'adaptacions i millores.

 L'entrenament, la nutrició i el descans són els tres pilars bàsics d'un bon programa d'entrenament, i sí, el descans ha de formar una part vital en el teu programa d'entrenament.

Tractar d'entrenar com a professionals o seguir els consells que es lligen en les revistes poden motivar perquè t'entrenes més, però no t'equivoques, per entrenar més no vas a obtenir millors resultats, l'única cosa que aconseguiràs serà sobreentrenament i acabar estancat.

Deu existir un equilibri entre exercici i descans, no podem sotmetre als nostres músculs a una constant tensió. Cal respectar la fase de descans perquè el creixement i recuperació del múscul tinguen un rendiment òptim en la pròxima sessió d'entrenament. Aquest equilibri, en termes d'estrès i adaptació, es denomina Síndrome General d'Adaptació (SGA) i va ser postulat per Hans Selye (1936).

Aquesta millora de l'estat de forma inicial es coneix com supercompensació, i com podeu imaginar no es produeix durant l'entrenament, sinó durant la recuperació, en la fase de descans. És en aquest moment, no abans (sobreentrenament), ni molt després (pèrdua de la millora), en estar recuperats, quan devem aplicar noves càrregues d'entrenament que possibiliten una millora progressiva en la nostra forma física, d'aquesta manera aconseguirem encadenar de forma correcta tots els estímuls.

QUAN I COM DESCANSAR?
Per als esportistes de fons, és fonamental acudir als rodatges amb uns músculs descansats. Notarem més força i estarem més frescos per a afrontar els rodatges.

Alternar estímuls intensos amb altres suaus és una possible solució per a els qui no tinguen una correcta planificació. Descansar no significa no córrer, no caminar, no estirar, no fer absolutament gens… sinó variar la rutina practicant altres esports: pots passejar, realitzar activitats de baixa intensitat o exercicis de mobilitat a més de pressupost  realitzar exercicis de flexibilitat.

Les diferents capacitats físiques bàsiques tenen diferents temps de recuperació que es deurien respectar. Una altra cosa que no deus oblidar és que el teu cos s'adaptarà de forma diferent a la dels altres, no sent la mateixa recuperació la d'un atleta d'elit que la d'un esportista amateur, partint des d’un punt de vista tant bàsic que l’esportista professional dedica els seus esforços a entrenar, recuperar, alimentar-se, promocionar-se.... mentrestant el amateur va a tindre que buscar espais al seu temps per a entrenar després de la jornada laboral, les feines de casa...

Recorda; al mateix temps que planifiques els teus objectius, els teus entrenaments, cal pensar també en el descans  i l’alimentació.

dilluns, 17 de desembre del 2012



COMENÇAR A CORRER...

Aquest article, no sols va a donar informació interesant per als que volen posar-se per primera vegada les esportives per a eixir a córrer el dia de San Silvestre... a més vol donar a conèixer patrons bàsics pels que deuríem de passar tot esportista a l’hora d’iniciar-se a una nova disciplina, sigui quin sigui la nostra condició física.
Fen referencia a l’última  part de l’anterior paràgraf, a excepció dels corredors que vénen d'un altre esport, la forja d'un nou “runner” no és fàcil, doncs tots ens hem enfrontat al primer dia d'eixir a córrer i no aguantar ni cinc minuts a un trot molt lent. És normal, no cal desesperar. 

Començar a córrer si abans no has realitzat gens d'esport o no estàs acostumat a cap activitat física és una tasca que requereix unes poques setmanes de paciència i tenacitat, però una vegada superades tot va rodat i el cos només et demana més.

ESCOLTA EL TEU COS
 et va a donar senyals... moltes senyals.. d’adaptació, lesió, satisfacció...en ocasions aquestes senyals seran noves per a tu, en altres reflectiran els avanços del entrenament, o ens donaran a conèixer que alguna cosa no estem fent be

ESCULL UN CALÇAT “ADECUAT”
Un error molt comú és començar a córrer amb sabatilles que no son els adequades, amb els consegüents dolors de genoll, peus, esquena i lesions típiques de córrer. És igual que siguin més cares o més barates, però l'imprescindible i necessari en el teu equipament per a córrer és un parell de bones sabatilles de running, del teu número  habitual de calcer (ni mig, ni un més gran... si es cert que cada casa esportiva te les seves característiques a l’hora de confeccionar el calcer, i pot variar d’una marca a un altra) serà interesant que el sistema d’amortiguació estigui relacionat en el nombre de kilòmetres, o temps que anem a córrer al llarg de la setmana, de mateixa manera que existeixen esportives amb patrons de xafada destinats per a gent amb més o menys pont al peu, peus amb xafada externa (supinador) o be amb xafada excessivament des de la part interna del peu (pronadors); llevat del carcer, la resta -pulsómetre, roba tècnica…- pot esperar ....



CAMINAR + CÓRRER: LA COMBINACIÓ PERFECTA

Sí, has llegit bé. Caminar i córrer és la combinació ideal per a anar agafant fons a poc a poc així que no t'impacientes, els primers dies són els més durs.
Encara que va a dependre bastant el teu estat físic i els minuts de córrer i caminar poden variar d'un corredor a un altre, posa't una rutina de Dilluns, Dimecres, Divendres, Diumenge (per exemple) on combines el primer dia 8 minuts caminant ràpid, 2 trotant molt a poc a poc, altres 6 caminant, altres 2 corrent, altres 5 caminant, altres 3 corrent i els últims 5 caminant. Si ho proves i vas molt bé prova a reduir els minuts caminant per l'increment dels de córrer fins que et veges còmode, i si ho veus excessiu per al teu estat de forma, fes el contrari.
La tasca consisteix que en poques setmanes els minuts de caminar els reduïsques gradualment fins que al final pugues fer mitja hora corrent, encara que siga a pas molt lent -ja et preocuparàs quan arribes de millorar la velocitat, però al cap i a la fi corrent, que és el moment en què de debò t'encantarà ser corredor.


TINGUES EN COMPTE QUE…

No importa el lent que vages corrent ni la distància, el veritablement important és que córregues a un ritme en què pugues mantenir una conversa. Si vas a un ritme major no estàs deixant que el teu cor i el teu cos treballe i progressi correctament.
Cada vegada que acabes has de realitzar els exercicis de flexibilitat adequats.
Per a poder córrer mitja hora sense parar necessitaràs ser constant, recorda que córrer és molt divertit, tens moltíssimes carreres populars en les que participar... una vegada superada aquesta primera barrera

dimecres, 12 de desembre del 2012


ESCALFAMENT...aquell vell oblidat


L'escalfament això que ens ensenyaren a l’assignatura d’educació  física a l’escola o l’institut, i que tan poc recordem, bé pues encara que paregui que no, el escalfament que tantes vegades et dia el professor d’educació física te molt a dir al nostre entrenament diari, el escalfament te una doble funció molt important. D'una banda prevé lesions, i per una altra, millora l'execució de l'activitat física que es practica; i açò ho aconsegueix gracies a l’augment de temperatura muscular, accelera el transport de nutrients, i estimula el sistema nerviós simpàtic i parasimpàtic

És d'especial importància saber que el múscul arriba al màxim rendiment en relació al rendiment dels gots sanguinis, i la velocitat a la que aquests transporten sang i nutrients. Una persona en repòs va  el transport de nutrients aproximadament a un 15%  del rendiment... mentre que després de deu minuts d'exercici suau, activant el cos, trotar suau, moviments articulars de braços, moviments pendulars de cames... el rendiment d’aquests es va disparar al voltant del 70-75% (aquestes xifres son orientatives, cadascú és un mon i te unes condicions i unes capacitats, però aquest tema el tractarem més endavant) tornant al tema ... el treball físic, sigui el      que sigui augmenta la despesa energètica i la temperatura dels músculs, la qual cosa condueix a la millorança de la coordinació amb menys probabilitat de lesió.

A més del comentat per a disminuir la probabilitat de lesió i notar una millora en la pràctica de l'exercici, mentre el corredor executa l'escalfament està preparant la seua ment psicològicament per a l'entrenament que va a venir després...

COM ESCALFAR

Cal començar l'escalfament amb els grans grups musculars, que són les principals zona per les quals es redistribueix la sang. Una vegada dedicat uns minuts a aquests, es pot passar a un escalfament més específic.
Tractant-se de corredors, és essencial centrar-se en les cames, tant en els músculs com en les articulacions i acabar amb una carrera suau abans de començar l'activitat “real”.

Amb 15 o 20 minuts d'escalfament és més que suficient i es pot realitzar l'entrenament o competició planificada per a la sessió. De la mateixa manera que en acabar l'entrenament convé tornar al cos al seu estat de repòs, és a dir, baixar el ritme, baixar pulsacions i passar a un treball de flexibilitat...



"Que et poses a entrenar depèn del teu cos, que aconseguisques els teus  objectius dependrà de la teua ment"

  

Marcar-se reptes a L'atletisme és un gran desafiament, aquest és un esport que requereix d'una excel•lent condició física, organització, constància i sobretot temps a més d'una alimentació molt específica. Un entrenador expert en aquest camp pot facilitar-te molt el treball. Un professional que t'organitze els entrenaments, que et corregisca i que et diga què menjar a cada moment et pot ajudar a optimitzar el teu temps i esforç.
No es tracta de quant entrenes, sinó de com entrenes. La destresa és essencial per a l'èxit de l'esportista, quant mes perfecta és la tècnica que s'empra més energia s'estalvia pel que podràs córrer més ràpid i durant més temps. Mesura sempre els teus progressos, així tindràs més facilitat per a arribar al teu objectiu ja que tindràs una referència que t'ajudarà a determinar si el teu entrenament t'ajuda o no a millorar. Òbviament el teu objectiu ha de ser clar i si hi ha alguna cosa que s'interposa entre tu i el teu objectiu hauràs de solucionar-ho immediatament o no solament empitjorarà la teua condició física sinó també la teua condició mental.
Quan isques a entrenar has d'estar física i mentalment preparat. Notar alguna molèstia física, no haver descansat bé o no haver realitzat bé la digestió d'algun menjar, són motius suficients com para no entrenar. No intentes forçar la màquina, no t'interessa. No deixes que el teu ego t'impulse a un sobreentrenament, una lesió o un mal entrenament que en lloc d'aportar-te energia positiva, et deprimisca i empitjore la teua condició física.
Cuidar molt la teua alimentació és un altre punt important a tindre en conter; menjar carn, peix, baixos en greix, cereals, fruites i verdures al menys 4 ó 5 vegades al dia, així com ingerir productes làctics pera enfortir les estructures òssies

I no oblides, que LA MENT ÉS UNA DE LES PRINCIPALS PARTS DEL COS QUE CAL ENTRENAR. Els que aconsegueixen les millors marques no sempre són els millor preparats físicament però sí mentalment. Centra't en tu mateix, la teua major motivació eres tu. No et compares amb els teus companys o adversaris simplement, concentra't en el teu objectiu. Programa i planifica com arribar a ell, sigues constant i pensa que tot esforç haurà valgut la pena quan l'hages aconseguit.
El fabricant d'automòbils Henry Ford va dir una frase en la qual cree profundament: 
“Tant si penses que pots com si penses que no pots, tens raó”.

diumenge, 2 de desembre del 2012